Montaverner es prepara per celebrar un event singular i transcendent des del punt de vista cultural: la Mostra Internacional de Cinema Documental de Montaverner Mon.doc
Tenir una Mostra de Cinema en un poble xicotet de la Vall d’Albaida és una empresa difícil d’assolir i complicada de dur a terme amb els recursos humans i econòmics amb que es compta.
A una setmana vista i pendents de tancar xicotets serrells pren la forma definitiva. Per la part que em toca, anime tothom a visitar la web Mon.doc on trobareu tota la informació i a assistir-hi a les projeccions. De la resposta que se n’obtinga possiblement en depenga el seu futur.
Desconnectar de la rutina diària s’agraeix profundament. Per sort, he pogut gaudir d’uns dies a les terres del Pallars Sobirà.
Resseguir les petjades literàries de la formidable novel·la de Jaume CabréLes veus del Pamano a la Vall d’Àssua, el País íntim de Maria Barbal, la literatura d’arrel de Pep Coll i el seu salvatge o els fets de Tor que va recollir el periodista Carles Porta. Aquestes obres ens configuraren una imatge prèvia sobre unes terres inexplorades per nosaltres. Certament, i recorrent al tòpic, la realitat ha superat la ficció. Us anime a fer aquesta aproximació prèvia.
Ara toca reclusió (i tan a prop que hem passat pels monestirs del Císter!).
Un company d’IWETEL ha penjat la URL d’aquest vídeo. Un cançó del grup Belle and Sebastian amb el títol Wrapped up in books que tradueixen (me’n refie del traductor) “envoltats de llibres”.
M’he vist obligat a penjar-lo per dues raons: en primer lloc, llibres, llibres i més llibres, i en segon, i determinant, la música, salvant les òbvies distàncies, m’ha recordat el amoalaura.
Canviarem el títol del blog i l’anomenarem IMPERTINÈNCIA MENTAL
Alguns dels que estudiàrem llengua francesa al batxillerat hem suportat sobre les nostres esquenes un dilema: per què escollirem la llengua de Descartes i no la de Shakespeare?
Una excusa poc justificada? Segurament. Ens agrada conéixer el francés, només faltaria, però, no hem estat capaços de capbuçar-nos amb l’anglés tal i com ens autoexigia la nostra consciència. Bé, d’un temps ençà, anem a més, que diria l’slògan. Anem fent camí, massa a poc a poc, però caminem sense aturar-nos.
Ajuda a caminar en aquesta direcció Quotes & Jokes una pàgina, en la qual persones de referència dins el món de la documentació (Tomàs Baiget, Alice Keefer) ajuden a millorar l’anglés amb acudits sobre les biblioteques i el món de la informació.
Després de múltiples intents infructuosos (Matzerath Silenciósp.ex.) , arriba el meu weblog personal. No sé ben bé com en seré de constant però intentaré aplicar-me tot el que el meu caràcter dispers permeta.
El títol del bloc podria ser Exigua Exempció o d’altres. Però com calia triar-ne un, va triomfar Loquacitat Limitatda 2.0. Ara l’assumiré i el faré meu encara que caldrien bastants línies per valorar-ne la rigorositat i coherència de la tria, però això, no deixen de ser neures personals.
Vull escriure, bàsicament, sobre què faig, què llig, què visite, al món de les biblioteques. Hores d’ara, em trobe en fase d’impregnació de la filosofia 2.0, de la Library 2.0. Noves maneres, noves eines.
N’estaré preparat? Seré un tecnòleghumanista de la informació? No en tinc de respostes a aquestes preguntes una mica absurdes. Així que, som hi!
