El 20 de maig de 1992 (bé, uns dies abans) vaig decidir que calia veure la final de la Copa d’Europa a Barcelona. Certament, tenia moltes ganes d’anar-hi a Londres però no va poder ser. Així que, després de classe (o no vaig anar-hi a les classes d’història medieval i geografia descriptiva?) vaig agafar un autobús i vaig marxar cap a la Barcelona preolímpica.
Només arribar a l’estació del Nord ja et recordaven que faltaven un parell de mesos per les Olimpíades amb l’escorcoll profund d’una motxilla amb una bufanda i poca cosa més. Després, corrent a buscar un bar on vore el partit. Ben a prop de Canaletes, a un bar de la plaça del Bonsuccés, seria el lloc on un parell de llàgrimes regalimarien quan Alexanko alçava l’orelluda cap al cel. Després la festa, les carreres i… osti, que no tinc lloc on dormir!
L’endemà en companyia de l’amic Hubert (després d’una atzarosa trobada) assistíem a una plaça Sant Jaume on no cabia ni una agulla, a rebre els jugadors i escoltar allò de: “Ciutadans de Catalunya, ja la tenim aquí!”. Reconec que l’ombra de l’Steaua em perseguia i això, havia estat com treure’t una punxa clavada al peu que contínuament et recorda la seua presència.
Explique la batalleta, perquè ara, quan els quaranta ja em parlen de tu i porte sobre l’esquena un munt de records culers, no podia deixar passar l’oportunitat d’anar a Londres a vore la final de la Champions. Tenia entrada i per tant no calia pensar-s’ho, vol d’anada i tornada a Alacant el mateix dia (ho aguantarem?).
La final contra el Manchester United recorde viure-la amb una tranquil•litat desconcertant. Quan vaig vore els onze que jugaven pel Manchester vaig pensar: guanyem!, i així va ser. Normalment, sóc poc donat a combregar amb la massa com si d’un ramat es tractara però reconec que vaig patir una certa abducció perquè no vaig parar de saltar i cantar en tot el partit, al cap i a la fi, havia anat fins allà per passar-ho bé i …guanyar.
Pensava que després de l’orgàsmic mes de maig del 2009 els barcelonistes viuríem poques situacions d’extrema i intensa felicitat com eixos dies, però no ha estat així, ja que experimentar en carn pròpia un esdeveniment així ha estat fabulós.
